miércoles, 12 de septiembre de 2012

Triatló Sant Vicenç de Castellet i #11s2012


Des de fa uns anys la diada és sinònim de triatló, doncs ens agrada anar a passar el matí en ambient festiu a aquesta població a tocar de Montserrat: Esport, butifarrada i bon ambient assegurat.

Com em sol passar, no tinc gaire sort a l'hora d'assignar els torns de sortides, i sortia a la 3a tanda, a 40 segons dels primers. Això condiciona molt la cursa, i així va ser en aquesta edició.

A diferència d'altres anys, aquest cop vaig aconseguir comptar les 25 pisicines de 20m (500m en total) sense descomptar-me, fent una natació amb un ritme força regular. Transició ràpida i a per la bici, fem els primers metres i a la llarga recta de sortida del poble, veig el grup capdavanter lluny, agafo referències i veig que hi ha 30 segons de diferència (d'aquí la importància de sortir dels primers, si no ets un bon ciclista).

Faig tandem amb l'Alberto Cuerpo (CN Sabadell), només li puc fer tres relleus en els 10 primers km, just abans del punt de gir. He pujat forçat, però no estic asfixiat com a Banyoles ;-). El punt de gir serveix per pendre referències, al davant van 6 i un noi que va sol (per tant vaig 9é) i ja no els atraparem ni de conya, per darrera ve un altre grupet de 7 a uns 30 segons...

A la segona curva de baixada, l'Alberto se'm va, baixa molt bé i jo molt malament, em quedo sol, en terra de ningú i decideixo (crec que encertadament) no cremar-me, deixar-me anar i que m'atrapin, per intentar còrrer bé. Potser un altre dia hagués decidit tirar endavant, però el meu estat de forma no es per tirar cohets, així que a uns 4 km de la T2 m'agafa el grup de 7 i a una bona velocitat ens anem cap a la T2.

Em baixo a còrrer i em comencen a avançar per tots els cantons, però cap al km1 començo a recuperar sensacions, i començo a retallar distància amb els que m'havien avançat prèviament, i poc a poc avanço fins a 3 triatletes més. 

Aquí un lloc més o menys et pot fer entrar en el top10, i l'sprint al darrer km amb un noi va ser brutal, li vaig fer dos canvis de ritme i no el vaig soltar, em vaig deixar avançar i que agafés uns metres, i a la recta final li vaig fer el darrer canvi de ritme i el vaig superar... final digne de copa del mon jejeje. Temps d'1h03m, pitjor que l'any passat, penalitzat per la bici, però content perquè vaig acabar molt bé corrent i donant-ho tot, 11e de la general i 4rt de veterans amb copa mida clauer inclosa.
Per la tarda, no podiem faltar a la cita #11s2012, que es va desenvolupar en un clima reivindicatiu, festiu, cívic i destacant la moltíssima presència de joves. Vam anar caminant des de Sants amb l'Èric, l'Èlia i l'Eva, mentres en Carlos feia de cangur de'n Jordi i l'Anaïs. 

Després de l'històrica manifestació d'ahir, està clar que hem arribat un punt en el que ja no ens queda cap més alternativa. Ara toca que els polítics escoltin i entenguin el missatge unívoc i clar que es va mostrar ahir,  i es posin a treballar per una vegada pel que ha clamat el poble. Visca Catalunya !!!!

4 comentarios:

Albert dijo...

Aquest noi a qui vas fer una darrer canvi de ritme que el va deixar "tiesu" vaig ser jo! hahahaha

Enhorabona!

Bona cursa! Espero que coincidim més endavant!

Albert Plans

Miquel Morales dijo...

Hola Albert,
em vas fer treure el fetge per la boca... però que seria de nosaltres sense aquestes anècdotes ;-)

Ens veiem a la propera !

Anónimo dijo...

No entiendo nada = has perdido un lector

Anaïs dijo...

Viscaaa!!
Ets un super veterano!! I t'acabes d'estrenar en la categoria! segur que l'any que ve acabes fent podi!!
Petonets!!

 © Miquel Morales.

TOP